La ratafia és un licor tradicional originarinari dels Països Catalans, una regió que inclou Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, la Catalunya del Nord i la Franja de Ponent. Tot i que la seva elaboració està especialment arrelada a Catalunya, especialment a la zona de les comarques gironines com La Selva, el Gironès i Osona, també és coneguda i apreciada en altres parts del territori català.
La història de la ratafia és antiga i plena de llegendes. Es creu que la seva recepta original podria remuntar-se a l’època medieval, tot i que algunes fonts la situen fins i tot abans, a l’època romana. La primera referència escrita sobre la ratafia data del segle XVIII. Aquest licor tradicional es feia inicialment en monestirs i convents, on els monjos utilitzaven les herbes medicinals dels seus horts per a crear diferents elixirs i licors.
El nom “ratafia” té diverses teories sobre el seu origen. Una de les més conegudes prové del llatí “ratta fiat” (que significa “que sigui ratificat”), utilitzada en brindis que celebraven la conclusió d’un acord o tracte. Una altra teoria suggereix que podria derivar del mot “ratafía”, usat a Itàlia per a referir-se a licors d’herbes semblants.
Independentment de la seva etimologia, la ratafia ha esdevingut un element emblemàtic de la cultura catalana, associada a les festes populars i a les trobades familiars. La seva elaboració és una tradició que s’ha mantingut viva gràcies a la transmissió oral i al respecte pels coneixements ancestrals sobre les plantes i les seves propietats.
En l’actualitat, la ratafia és reconeguda com un producte amb Indicació Geogràfica Protegida (IGP), garantint així la seva qualitat i autenticitat, així com la seva vinculació amb el territori dels Països Catalans.
Comparteix:
